ressenya_vallibierna_i_culebras001008.jpg ressenya_vallibierna_i_culebras001007.jpg
Avís legal:
aquesta web i tot el seu
contingut és propietat de
muntanyaiaventura.cat
@
contacte
© Anna i Pep.
ressenya_vallibierna_i_culebras001006.jpg
VALLIBIERNA (3.056 m) i CULEBRAS (3.051 m) PER LLAUSET
13/09/2014
Ressenya:
Temps total: 7h 45' (amb parades incloses)
Desnivell positiu total: 1035 metres aprox.


Després d’aconseguir el Punta Alta fa dos dies, ahir vàrem decidir fer un dia de descans i aprofitar el matí per anar a buscar uns quants bolets…i quina sorpresa!!!!....vam trobar uns quants ceps a la zona de…..uiii, que això no es pot dir segons els experts!!

Al migdia vàrem decidir anar a fer el Vallibierna i el Culebras per Llauset, així que amb la furgo ens vam dirigir cap a la presa de Llauset a dinar (CEPS a la vinagreta), passar la tarda fent una petita caminada, sopar i dormir. Per arribar a la presa de Llauset s’ha de pujar fins el poble d’Aneto i seguir la llarga pista que ens porta fins al peu de la mateixa presa un cop passat un túnel bastant estret i fosc.

La ruta d’avui és gairebé circular, d’un sol dia, no gaire difícil i que permet pujar a dos tremils del massís de la Maladeta. La part emocionant de l’excursió és la petita cresta que uneix els dos pics, coneguda com el Pas del Cavall, la qual no és massa difícil però on cal extremar l’atenció.
Nosaltres seguim cap a l’esquerra. Aquí el camí puja directe fins els estanyets de Coma Arnau, que és la ruta normal que segueix la majoria de gent per pujar al Vallibierna. Però nosaltres decidim allargar una mica més la ruta i fer-la una mica més interessant, així que enlloc d’anar cap els estanyets de Coma Arnau decidim continuar pujant i arribar fins el coll de Vallibierna. D’aquí dalt tenim unes vistes espectaculars de la llarga vall de Vallibierna, amb els seus ibons al fons. En aquest punt, el camí que puja cap a la dreta ens portaria cap als Russell, però aquests cims els deixarem per una altra ocasió.
Baixem fins el primer ibón de la vall, el ibón Alto. Aquí decidim no continuar baixant cap a l’altre ibón ja que sinó perdríem massa alçada. Agafem el camí que surt per l’esquerra de l’ibón Alto i que enfila cap a l’estany negre. Més que camí és un caos de pedres i blocs de roca, però que es deixen fer fàcilment. Passat l’estany, el camí continua pujant fins anar a enganxar el camí-tartera que ve dels estanyets de Coma Arnau. En aquest punt tenim una bona vista de tots els estanys que ens queden per sota. També podem veure clarament al fons l’embassament de Llauset, el punt de sortida d’aquesta excursió. Ara només ens queda acabar de pujar una forta pendent fins arribar a la carena del Vallibierna.
Un cop hem gaudit d’aquestes sensacionals vistes i hem recuperat forces, continuem endavant fins a trobar l’aresta que ens portarà cap a la Tuca de Culebres. Aquesta aresta que uneix els dos pics és el conegut Pas del Cavall. Es tracta d’uns pas d’aproximadament uns 15 metres, no gaire difícil però que requereix molt atenció ja que és molt aeri, amb molta timba a banda i banda i amb una caiguda cap a la vall de Vallbierna que impressiona bastant. Aquest pas es pot passar a cavall (d’aquí el seu nom), amb una cama a cada cantó del precipici, o també es pot passar de costat, amb les mans a dalt de l’aresta i buscant esquerdes a la roca per posar els peus.
Nosaltres decidim passar-lo de costat, però assegurats amb un cordino, més que res per evitar qualsevol risc innecessari. Al llarg de l’aresta hi han alguns pitons que permeten assegurar el pas. El Pep el fa de primer i va passant el cordino pels diferents pitons, mentre jo l’asseguro. Un cop arriba sense cap problema a l’altra banda del pas, ara em toca passar a mi de segona. Superat el pas de cavall, arribem a la Tuca de Culebres (3051m), un avant cim del Vallibierna. Aquí no ens hi estem molta estona, però abans de començar a baixar parem cinc minutets i aprofitem per continuar gaudint de les vistes i menjar una mica.
Editorial Alpina: Aneto - Maladeta 1:25.000
Estany Llauset, amb el Vallibierna i Culebras al fons
De bon matí comencem a caminar per la pista que surt del mateix aparcament, passant per un petit túnel que ens porta al camí que voreja tot l’estany de Llauset i que serà el que refarem a l’hora de tornar. Es tracta del GR11, pel qual continuem fins al final de l’estany. En aquest punt trobem els senyals que indiquen els diferents estanys i també és on el camí es bifurca. Nosaltres seguim direcció a l’estany de Botornàs. Aquí la pujada ja es fa més forta. Primer trobem la cabana de Botornàs, que no està en gaires bones condicions, i al cap de pocs metres ja trobem l’estany. Un cop a l’estany, continuem amunt seguint el GR11. Més endavant trobem una bifurcació, amb un camí que va cap a la dreta i que porta a l’estany del Cap de Llauset, i el camí que va cap a l’esquerra en direcció al pic de Vallibierna. És en aquest punt on ens trobem el nou refugi de Llauset, que està en construcció des de ja fa temps.
A partir d’aquest punt, el camí fins el cim va resseguint tota aquesta ampla carena. Arribem al Pic de Vallibierna (3056m) sense cap dificultat. Aquí aprofitem per descansar una mica i observar la magnífica vista de tots els 3000’s que ens envolten. Just a davant nostre queda tot el massís de la Maladeta, amb els seus cims més coneguts (Aneto, Tempestades, Russell, Maladeta...). Més enllà podem veure la Vall d’Estós, el Posets, el Perdiguero.... I just als nostres peus, tenim l’espectacular vista de tota la vall de Vallibierna. Increïble!
Al fons els Estanyets de Coma Arnau (esquerra) i l'Estany de LLauset (dreta)
Panoràmica de tot el massís de la Maladeta des de la Tuca de Culebres
La baixada la fem per un camí bastant dret i amb grans blocs de pedra, on cal anar amb una mica de precaució. Aviat el camí es fa més fàcil. Continuem baixant fins creuar el camí que puja del coll de Culebres. Nosaltres seguim cap a l’esquerra en direcció al Coll de Llauset. Baixem per un fort pedregar en direcció cap a l’estany de Llauset que ens queda al fons de la vall. Tota aquesta zona combina colors negres i vermellosos, cosa que fa que el paisatge sigui curiós i peculiar però alhora bonic. Un cop arribem a baix, just al peu de l’estany, ja trobem el camí que hem deixat al matí i que el voreja tot. Ara només ens queda desfer aquest camí de puja i baixa fins a la presa de Llauset, punt d’inici i final d’aquesta bonica ruta circular que ens ha portat a pujar dos 3000’s i passar l’emocionant Pas del Cavall, i evidentment, gaudir d’un dia magnífic en un ambient alpí i d’unes vistes espectaculars de tot el massís de la Maladeta.
ressenya_vallibierna_i_culebras001001.jpg