ressenya_punta_alta001010.jpg ressenya_punta_alta001009.jpg
Avís legal:
aquesta web i tot el seu
contingut és propietat de
muntanyaiaventura.cat
@
contacte
© Anna i Pep.
ressenya_punta_alta001008.jpg
PUNTA ALTA
DE COMALESBIENES (3.019 m)
11/09/2014
Ressenya:
Temps total: 9h aprox (amb parades incloses)
Desnivell positiu total: 1360 metres aprox.


La ruta que farem avui és una ruta circular que permet pujar al Punta Alta (3019m) pel refugi de Ventosa i Calvell i fer la baixada pel barranc de Comalesbienes. El Punta Alta es troba a la Vall de Boí, una vall envoltada de diversos cims que superen els 3000 metres. Fer la pujada pel refugi i per la Vall de Colieto allarga bastant la ruta, ja que no és gens directa a diferència de fer la pujada pel barranc, però val la pena ja que les vistes són espectaculars.

Fa aproximadament un any, el 21/07/2015, vam fer un intent al Punta Alta, però degut a l’amenaça d’una tormenta al migdia i a que les nostres forces no ens permetien portar el ritme que acostumem a dur generalment, vam decidir donar mitja volta una mica més amunt de l’Estany de la Roca i deixar el cim per un altre dia. Sempre s’ha de ser conscient de les pròpies forces i de les sensacions que tens del teu cos, i que no només és arribar al cim, sinó que després queda el més dur, que és la baixada. A més, s’ha de tenir present que les condicions climatològiques poden canviar molt ràpidament. Tenint present tot això, la millor opció va ser girar i deixar el cim per un altre dia. La muntanya sempre està allà i sempre hi pots tornar.

Així que aprofitant que aquest any la diada de Catalunya és un dijous i que podem fer festa quatre dies seguits, decidim tornar a intentar fer aquesta ruta circular que l’any passat ens va quedar pendent.
En aquest prat l’aigua corre per tot arreu ja que aquí s’uneixen tots els rierols que provenen dels estanys que hi ha més amunt, tot i que al ser al mes de setembre ara ja no en baixa gaire. Això ens permet travessar tot el prat seguint el camí sense haver-nos casi de mullar els peus. Un cop hem recorregut tot el prat, comença una llarga i forta pujada entre grans blocs de pedra per el Barranc de les Llastres. El camí està molt ben senyalitzat i guanya alçada molt ràpidament. A meitat de la pujada trobem un petit pla que ens permet recuperar una mica de forces abans de continuar pujant. Al sortir del barranc el camí ara ja va planejant entre roques pel costat de l’Estany Negre fins arribar al refugi de Ventosa i Calvell.
Passat el refugi el camí baixa entre grans blocs de pedra fins arribar a la Pleta de Colieto, amb els seus estanys. Travessem la pleta i els rierols que baixen dels diferents estanys, fins arribar al final del pla, on el camí es bifurca en dos: el que va cap a l’Estany i el Pic de Contraix i el que va cap el Punta Alta, que és el que seguirem. Aquí la pujada es fa molt forta, i ja no la deixarem fins arribar al cim. Anem pujant fins arribar a l’Estany de la Roca, on fem un petit descans abans de continuar amunt. El nom de l’Estany es degut a que té una gran roca enmig del llac. El paisatge és espectacular i el dia tant magnífic que fa ens permet tenir unes vistes increïbles de tot l’entorn.
Embassament de Cavallers
Pugem a dormir amb la furgo el dia abans a la presa de Cavallers. Per arribar a la presa cal recórrer tota la Vall de Boí, passar pel poble de Caldes de Boí i seguir en direcció a la presa. La pista asfaltada arriba fins a un gran aparcament, i una mica més amunt, n’hi ha un altre que queda sota mateix de la presa.

Sortim de bon matí caminant des del pàrquing i anem fins al peu de la presa a buscar el camí que ressegueix tot l’embassament de Cavallers. El camí està perfectament marcat, i va planejant entre grans blocs de pedra fins al final de l’embassament. Un cop aquí, el camí ja comença a pujar bastant i guanyem alçada ràpidament, deixant l’embassament als nostres peus, fins arribar a un gran prat, el Pletiu de Riumalo, on aquí el camí es torna a fer molt més suau.
Continuem amunt pel camí, per una pujada cada cop més forta i més pedregosa, que fa que el camí que fins ara estava bastant ben marcat desaparegui i haguem d’anar saltant de roca en roca i buscant les fites que molts cops costen de veure. En aquest punt va ser on l’any passar vam donar mitja volta, però aquest any el cim ens espera!

Continuem pujant en direcció al Coll Arenós (2795m) i ara ja tenim el Punta Alta davant nostre. Només ens queda pujar per una gran tartera de forta pendent, on decidim posar-nos el casc ja que la roca està molt descomposta, i arribar al tram final, que és una canal amb bastanta inclinació i molta pedra solta, no té cap dificultat però s’ha de vigilar amb les roques que ens poden caure al cap (millor pecar per prudència...). Fem alguna grimpadeta pels grans blocs de pedra i per fi arribem al cim!

Les vistes des del cim són espectaculars. El Punta Alta és un tresmil aïllat que permet tenir una visió increïble de 360º de tot el seu voltant: el massís del Besiberri i just darrera seu tot el massís de la Maladeta amb l’Aneto i els seus tresmils, el Parc Nacional d’Aigüestortes i el Circ de Colomers, ben bé als peus del Punta Alta tots els estanys de Comalesbienes....
Aquí el paisatge ja és impressionant, tant el que deixem a sota els nostres peus com les grans muntanyes de més de 3000 metres que se’ns obren davant nostre (el massís del Besiberri, amb tots els seus cims units per una cresta, i el Pic de Comaloformo). Una mica més a la dreta podem veure la Punta Harlé, el Pa de Sucre i el Pic de Tumeneia, i a l’esquerra de l’Estany Negre s’enlairen completament verticals els Pics de Comalespada i el Cap de Brau, just per davant del Punta Alta, que no es veu des del refugi. Aquests cims no són tres mils però són també molt espectaculars.
Aquí al refugi aprofitem per menjar una mica i recuperar forces, ja que encara ens queda una bona estona fins arribar al cim.
Estany Negre, amb el Massís del Besiberri al fons
Estany de la Roca
D'esquerra a dreta: Agulles i Pic de Travessani, Tuc de Lhuçà, Pic de la Tallada Llarga i Tuc Serreta
El Punta Alta ja treu el cap pel fons
Panoràmica des del cim, amb el Massís de Besiberri (en primer pla a l'esquerra) i el Massís de la Maladeta a darrera
Aprofitem aquesta vista tant espectacular per fer un descans ben merescut i recuperar forces menjant una mica i gaudint de la meravella de paisatge que tenim en totes direccions. El dia és magnífic i tenim la sort d’estar sols al cim cosa que ens permet tenir una sensació de total llibertat i d’autèntics privilegiats. De fet, a partir del refugi no hem trobat a ningú més que es decidís a pujar cap al cim, així que durant tot el camí hem pogut gaudir de la muntanya en el seu estat més pur.

Després d’una bona estona en el cim, decidim començar el descens. Per fer la volta circular, la tornada la farem pel barranc de Comalesbienes, un recorregut molt directe i amb forta pendent. Des del cim baixem directament per una zona de grans blocs de pedra i caos cap a la zona dels estanys de Comalesbienes, passant primer per un coll que separa el Punta Alta del Pic de Comalesbienes.

La baixada és molt dreta, i en poca estona estem a tocar dels estanys, però no hi acabem d’arribar ja que no és necessari. En aquest punt el terreny es suavitza una mica, fins anar a buscar el camí que baixa pel barranc de Comalesbienes. Continuem la dura baixada seguint les fites que hi ha entremig de grans blocs de pedra que anem sortejant. Més avall el camí es torna més herbós, cosa que facilita la baixada. Aquí la vall s’estreny, i la vista que tenim ara és molt limitada, només podem veure davant nostre una part del massís del Besiberri. La baixada no afluixa, i el fort pendent és constant. Arribem a la part baixa del barranc, que està coberta d’arbres, i que per fi ens portarà a la pista asfaltada que puja fins a la presa. El camí que remunta tot el barranc, i pel qual acabem de baixar, va a sortir uns 50 metres abans de la presa de Cavallers. Pujar per aquest barranc és una opció que molta gent fa per tal de fer més directa l’ascensió al Punta Alta.

Ara només ens queda arribar ben contents i satisfets al pàrquing de sota la presa on tenim la furgo, on unes birres ben fresques ens esperen per celebrar aquesta ruta circular tant espectacular i aquest magnífic dia que hem tingut i durant el qual hem pogut gaudir de la muntanya d’una manera tant intensa.
ressenya_punta_alta001001.jpg
Editorial Alpina: Vall de Boí 1:25.000