ressenya_mulleres001010.jpg ressenya_mulleres001009.jpg
Avís legal:
aquesta web i tot el seu
contingut és propietat de
muntanyaiaventura.cat
@
contacte
© Anna i Pep.
ressenya_mulleres001008.jpg
TUC DE MULLERES
O MOLIÈRES (3.013 m)
11/07/2015
Ressenya:
Temps total: 10h aprox (amb parades incloses)
Desnivell positiu total: 1.400 metres aprox.
Distància: 15 km aprox.



El Mulleres o Molières és un dels tresmils més assequibles del Pirineu, ja que és una ruta força senzilla tant pujant per la vessant catalana com per l’aragonesa. L’única dificultat que té és que la ruta és força llarga i el desnivell és considerable. Des d’aquest cim les vistes són espectaculars i creiem que és un dels millors miradors de la cara nord del Massís de la Maladeta i de la Cresta Salenques-Tempestades.

Aprofitant, doncs, que aquest és un tres mil fàcil i que amb quatre mesos d’embaràs no podem fer ja gaires bestieses, decidim intentar fer aquest cim. El divendres pugem a dormir a l’aparcament de la boca sud del túnel de Vielha (1.610 m). Aquest és un bon lloc per dormir amb la furgo i a més, és el punt d’inici i final de la ruta.
Un cop passem aquesta Pleta la pista es converteix en un camí i entrem en un bosc on el terreny comença a agafar pendent. Passem per una cascada i continuem amunt, fins que sortim del bosc (Plan de la Rasa). Seguim pujant fins que arribem a uns altres salts d'aigua i els passem per la dreta. Més endavant el camí es converteix en un tram de blocs de pedra que superem sense dificultat fins que tornem a recuperar el camí que ens porta a la Pleta Nova, una zona plana abans de fer la pujada cap a les roques on està situat el nou refugi de Mulleres (2.390 m). Aquí tenim l'opció d’anar directe cap els estanyols de Mulleres i estalviar-nos la pujada al refugi, o agafar el camí que tira una mica cap a la dreta i pujar grimpant cap a dalt fins arribar al refugi. Nosaltres escollim aquesta segona opció, ja que així aprofitem per veure aquest refugi nou, fer una parada i esmorzar una mica per recuperar forces. El refugi és no guardat i està en molt bones condicions.
Un cop hem descansat una mica, agafem el camí que surt del costat mateix del refugi i que va a parar als estanyols de Mulleres i enllaça amb el camí que hauríem fet sinó haguéssim pujat al refugi. El camí va pujant per sobre dels estanys fins vorejar-los tots. Un cop arribem a l’últim el camí gira cap a la dreta per tal de superar la paret del circ que ens queda davant nostra. Aquí la pujada ja es fa bastant forta. Un cop passada aquesta paret, arribem a una àmplia zona de blocs de pedres on el camí es perd entre elles i on hem de parar atenció per anar seguint les fites que ens portaran fins just a sota el coll de Mulleres (2.939 m). La pujada és sostinguda i forta, i tot i ser al mes de juliol, trobem moltes clapes grans de neu. Aprofitem aquesta neu per pujar més fàcilment i evitar així alguns trams de pedres. Seguim així fins arribar al peu mateix del començament de la grimpada que porta al coll de Mulleres. La grimpada és curta i bastant fàcil, però té algun pas una mica exposat i cal vigilar. A més, la roca està una mica descomposta, i per tant, cal extremar la precaució per evitar la caiguda de pedres.
Començament de la vall, amb el Mulleres al fons de tot (a la sombra dels núvols)
Vorejant els estanyols, amb el Mulleres darrera
Panoràmica des del cim amb el Massís de la Maladeta just al davant
Editorial Alpina: Aneto - Maladeta 1:25.000
L’endemà ens llevem d’hora però sense presses. Hem decidit que intentarem fer el cim però amb la calma. A més, avui el temps ens acompanya, així que no hem d’anar patint per si se’ns fa tard. Després d’esmorzar preparem les motxilles, ens posem les botes i comencem a caminar. Sortim del mateix aparcament i agafem la pista que va cap a l’esquerra, que baixa a buscar el riu. Seguim per la pista pel fons de la vall de Mulleres i vigilant que sempre tinguem el riu al costat esquerra. Aquest primer tram que recorre tota la Pleta de Molières és planer, i al fons de tot podem veure el cim de Mulleres.
Salts d'aigua que trobem després del bosc
Un cop a dalt del coll ja tenim unes vistes espectaculars del Massís de la Maladeta. Ara ja només ens queda recórrer els últims metres per l’ampla cresta fins arribar al cim del Mulleres.

I per fi arribem al cim!! Sembla mentida però ho hem aconseguit....els tres!!! Les vistes des d’aquí són increïbles, per una banda tenim davant nostra tota la panoràmica de l’Aneto i del Massís de la Maladeta, on podem distingir perfectament la cresta Salenques-Tempestades, i per l’altra banda veiem tota la bonica Vall de Mulleres per la que hem pujat.
En el Coll de Mulleres, amb l'Aneto i el Massís de la Maladeta darrera
Aprofitem aquesta sensacional panoràmica per descansar i menjar mentre gaudim d’aquestes vistes impagables! Aquest mirador és espectacular, és una de les millors vistes de la cara nord del massís de la Maladeta. Després d’estar una mica més de mitja horeta a dalt decidim començar la baixada ja que la tornada és llarga, tot i que ens quedaríem aquí molta més estona ja que el lloc realment s’ho val i mai ens cansaríem de mirar aquest paisatge. Ara ens queda desfer tot el camí que hem fet de pujada. Baixant també aprofitem els trams de neu que trobem per tal de baixar més ràpid per la zona dels blocs de pedra. De tornada ja no passem pel refugi de Mulleres, així anem més directe cap avall.

Després d’aproximadament unes deu hores arribem altre cop al pàrquing de la boca sud del túnel de Vielha on tenim la furgo. A la nevera ens esperen les birres i les Coca-coles ben fresquetes per celebrar-ho. Arribem cansats però molt contents i satisfets, ja que tot i que la tornada es fa bastant llarga, l’aproximació a aquest tres mil per la Vall de Mulleres és una de les més boniques del Pirineu i les vistes des del cim són realment increïbles. Un 3.000 que mai oblidarem i que sempre portarem al nostre cor.
ressenya_mulleres001001.jpg